"ANÈCDOTA"

Cecilia Bartoli. Aquest és el nom d'una cantant extraordinària. El fet és que a mi em feia molta il·lusió anar-la a veure en un concert, però no sabia quan tindria l'oportunitat de fer-ho.

Quan jo estuiava 2n de batxillerat va venir aquí a Barcelona, però em va ser impossible assistir al concert perquè estava en època d'exàmens.

Aquest cap de setmana vaig preguntar al meu pare si sabia quan tornaria aquí a Barcelona però no m'ho va saber dir.

El fet és que ho vaig mirar per internet i vaig veure que venia aquest any 2009, concretament el dimecres 22 d'abril a les 20:30h al Palau de la Música. No m'ho podia creure! Vaig mirar el preu de les entrades i la disponibilitat. En quedaven molt poques. Així que vaig decidir comprar-ne una per internet. Era la primera vegada que comprava alguna cosa a través d'internet.

Més tard els hi vaig explicar als meus avis que havia aconseguit una entrada però no entenien com ho havia comprat per internet. 

M'imagino com els hi devia costar d'entendre si jo era la primera vegada que ho feia!

“Els blocs a l’escola”

El dia 12 de novembre a l’hora que teniem la classe de NTAE, vam anar a escoltar una conferència a l’auditori de Blanquerna sobre les noves tecnologies i la importància que tenien a l’escola, presentada per la mestra Anna Pérez.

Primerament ens va explicar la importància que tenia la introducció de les TIC a l’escola, ja que hem d’anar apropant al nen amb allò que es trobarà a la societat.

Després ens va introduir en el que és la web 2.0. Aquí hi podem trobar una serie de programes que ens permeten realitzar multiples accions diferents. Però la principal diferència que podem trobar entre la web 1.0 i la web 2.0 és, que en la darrera hi intervé l’espectador. És a dir, la web 2.0 es basa amb comunitats d’usuaris i una gama especial de serveis, com les reds socials, els blogs, les wikis o les flocsonomies que fomenten la col·laboració i l’intercanvi àgil d’informació entre els usuaris.

La mestra Anna Pérez va parlar també i donant-li una gran importància dels blocs. Em va sobtar perquè, al menys a mi, em va fer veure que existeix també la possibilitat de que algú pugui comunicar-se amb tu des del blog. Jo utilitzava el blog per a mi, però és cert que aquesta informació està exposada a tot aquell que la vulgui mirar i que, a més a més podrà interrelacionar-se amb tu.

L’exposició en si va estar molt bé: molt amena, clara i entenedora. Em van quedar molt clars tots els conceptes que va explicar.

El que m’agradaria destacar de la conferència va ser l’activitat que feien amb els nens sobre “trencar murs” i, poder així comunicar-se amb altres escoles i intercambiar experiències.

Fa poc ens han fet llegir el llibre de "Va de mestres", i alguns capitols del llibre anaven dirigits cap a les noves tecnologies. Jo he volgut relacionar la importancia del temps lliure o el joc per als nens amb les noves tecnologies:

Una forma de que els nens aprenguin a conviure entre ells és el joc. Aquesta és una activitat molt important per al nen i fins i tot imprescindible. A partir del joc entren amb contacte amb la realitat, aprenen a conèixer-la. Quan juguen és quan més exerceixen la capacitat de crear.

En el món d'avui, els nens i nenes no tenen temps per a jugar. Els volem protegir tant que els ofeguem.

Això va lligat també amb l'impacte que ha provocat l'aparició de les noves tecnologies. Per aquest motiu hem de saber que ens fan a nosaltres les noves tecnologies. Si els mestres no distribueixen d'una manera clara quins són els veritables fonaments de l'acte educatiu, és molt probable que la imparable onada de la tecnologia ens porti a oblidar que és més important entendre alguna cosa que poder accedir a totes les coses. I el que hauriem de tenir en compte és que les màquines mai podran substituir la feina d'un mestre.

Això implica també un canvi en l'espai i en el temps que afecta més del que ens pensem a la nostra societat. El fet de que tot vagi tan accelerat provoca omplir les agendes dels nens amb tota mena d'activitats. Per tant, observem també que els nens, des de ben petits, deixen de tenir aquell temps per a jugar i crear.